L’apocalipsi de l’‘Estu’

Qui ho havia de dir. Tot un Estudiantes, història viva del bàsquet espanyol, fora de l’ACB. Per res del món hauria volgut ser ahir en la pell del director esportiu Nacho Azofra o del meu homònim Carlos Jiménez, que justament havia fitxat aquesta temporada pel conjunt estudiantil i que es retira d’aquesta manera tan increïblement trista del bàsquet. El més curiós del cas, a més a més, és que ha anat a caure l’equip que porta més aficionats al seu pavelló. Però així és la competició.
De fet, no recordo haver viscut una última jornada tan espectacular i amb tant en joc com aquesta. Això sí, en el costat positiu tenim tot un Barça que, després de les últimes victòries contra el Madrid i ahir a Manresa, ha tornat a fer història a l’aconseguir augmentar a tres l’avantatge de victòries de la Lliga regular. És més, mentre que (malgrat el seu teòric progrés en el joc) el Madrid de Laso no ha millorat els números de la temporada passada (26 victòries per 8 derrotes), els de Xavi Pascual en canvi sí que han augmentat aquesta temporada la xifra de victòries fins a les 29, mentre que han reduït les derrotes a només 5.
Així doncs, Navarro i companyia no solament van amb la confiança alta a Istanbul sinó que, passada la final four, tindran el premi d’enfrontar-se a l’últim rival dels vuit classificats per jugar els play-off pel títol. És a dir, que mentre al Caja Laboral, ja d’entrada, li ha tocat un os dur com el Bilbao, i al Madrid un sempre complicat Banca Cívica (amb qui el Barça va perdre els seus dos partits), als blaugranes els tocarà el Lucemtum Alacant de Txus Vidorreta. Un equip que, si bé ha aconseguit una proesa a l’obtenir l’última i disputada plaça en joc, és el rival més feble dels vuit classificats.
Per la seva part, tant el Manresa com la Penya ja s’han acomiadat de la competició fins a la temporada que ve. Una increïble successió de victòries en aquesta segona part de la Lliga ha fet que el Joventut hagi quedat per sobre dels del Bages. Això sí, admirant el gran mèrit final dels de Maldonado, a Manresa és on, un altre any, cobra vida el famós eslògan de la NBA: « Where amazing happens ».