Eufemismes per dulcificar les retallades

El llenguatge s’està convertint en un sistema per endolcir les propostes més dures o per dissimular mesures que acaben provocant un perjudici a una part important de la població, però que amb una altra denominació simulen ser fins i tot un benefici.
Per evitar parlar d’acomiadaments en una empresa, s’afirma que es pretén fer neteja o aplicar un programa de reestructuració, per exemple. A les hipoteques que no es poden pagar perquè es van concedir sense solta ni volta ni són a clients que tenien tots els números per convertir-se en insolvents a la mínima que baixés l’ocupació se les anomena ara actius tòxics. En realitat, l’actiu tòxic va ser el responsable de concedir aquell crèdit a l’il·lusionat comprador, o al promotor que pretenia aixecar la vivenda 800.000 de l’any, quan l’estoc de pisos sense vendre ja acumulava milers d’immobles.
Un dels últims exercicis del que es podria qualificar com a perversió del llenguatge l’ha fet el Govern amb el seu «Programa nacional de Reformes. Espanya 2012», remès a les autoritats europees com a demostració de la voluntat de l’Executiu de posar en ordre el país.
En comptes de reconèixer que es reduiran les prestacions públiques en matèria de sanitat i que molts dels tractaments que fins ara anaven a càrrec de l’erari ara els hauran de pagar els usuaris, es qualifiquen aquestes mesures de «racionalització i modernització en la prestació dels serveis públics essencials». De l’increment del 10% del preu dels medicaments se’n diu «racionalització de la demanda farmacèutica». La pràctica eliminació de l’atenció a la dependència es converteix en una «reforma».
En el sistema educatiu, després d’anys d’avanços i seguint l’estela dels països més avançats en aquesta matèria amb la reducció del nombre d’alumnes per aula, actualment s’amplia la ràtio amb l’argument que així les comunitats autònomes reduiran una de les seves principals despeses corrents.
Encara que un dels punts més discutibles com a explicació és el referit a la reforma de les taxes judicials. Es tracta d’evitar «una excessiva saturació del sistema judicial», cosa que, traduït en xifres vol dir que cada vegada més només podran litigar en segones instàncies judicials els que tinguin diners de sobres per fer-ho. D’aquesta manera, la taxa d’apel·lació als tribunals civils passa dels 300 euros actuals a 800; el recurs de cassació al contenciós administratiu es duplica (de 600 euros passa a 1.200) i als tribunals socials, dedicats bàsicament a litigis laborals, es passa de la gratuïtat actual a taxes de 500 a 700 euros segons el cas. Això sí, s’assegura que aquestes taxes serviran per finançar el sistema de justícia gratuïta per als que no les puguin pagar.