La política d’austeritat enfonsa els partits tradicionals a Grècia

S’ha acabat una era. Els electors grecs van donar ahir un sever correctiu a la conservadora Nova Democràcia (ND) i al Moviment Socialista Panhel·lènic (Pasok), els dos partits que han tingut les regnes de Grècia en les tres últimes dècades i que formaven el Govern de coalició dirigit per l’exbanquer Lukàs Papadimos, encarregat d’aplicar les receptes d’austeritat de la Unió Europea (UE). ND, com a pírric guanyador, rebrà l’encàrrec de temptejar la resta de partits per formar un Executiu de coalició, ja que no podrà governar en solitari.
Si en anteriors comicis ND i Pasok concentraven prop del 80% dels vots dels electors grecs, ahir només van sumar el 36%. Encara que els conservadors de ND es van proclamar guanyadors de les eleccions, ho van fer amb el pitjor resultat des de la seva fundació el 1974: amb el 75% de les paperetes escrutades, els conservadors obtenien el 19,6% dels vots davant del 33% del 2009, ja llavors un mínim històric.
Pitjor encara va ser la nit per al Pasok. Malgrat haver renovat el seu lideratge substituint el malaguanyat Geòrgios Papandreu, pel ministre de Finances, Evànguelos Venizelos, va reduir el seu suport del 43% de 2009 al 13,5%. A més va caure fins a la tercera plaça a nivell nacional, un fet impensable per a un partit que ha governat durant 20 dels últims 35 anys. Venizelos va reconèixer que el seu partit «ha defraudat» els electors tot i que va atribuir part de la seva amarga derrota a l’auge dels «populistes» de dreta i d’esquerra.

AUDITAR EL DEUTE / La gran triomfadora de la nit va ser la Coalició de l’Esquerra Radical (Syriza), l’equivalent grec d’Izquierda Unida, que gairebé va quadruplicar els seus resultats dels últims comicis amb el 16,4% dels vots. Les seves dures crítiques a les mesures d’austeritat de la UE i la seva intenció d’auditar el deute i no pagar-ne una part el van alçar a ser el partit més votat a tota la zona urbana de l’Àtica –la regió de la capital–, a Salònica i en algunes altres províncies, mentre que els conservadors van rebre el seu suport de les àrees rurals. El líder de Syriza, Alexis Tsipras, va qualificar el resultat de les eleccions de «revolució pacífica» que envia un «missatge de canvi a Grècia i a Europa».
En quarta posició es va situar la dretana Grecs Independents, una escissió de ND de caràcter populista, que va aconseguir el 10,5% gràcies a la seva oposició a les mesures d’austeritat. Va ser seguida dels comunistes prosoviètics, oposats a la UE i l’OTAN, amb el 8,4%.
Una altra de les grans sorpreses va ser la irrupció del moviment neonazi Albada Daurada, que va superar fins i tot les expectatives dels sondejos més favorables a l’obtenir el 6,9% dels vots, cosa que li donarà dret a un grup parlamentari propi de més de 20 diputats. El partit, que té com a graner de vot habitants de barris obrers desencantats amb el Pasok, ha estat acusat per oenagés i moviments socials d’estar darrere de les agressions a immigrants.
A partir d’avui, el president de la República, Karolos Papulias, ordenarà a Samaràs explorar la formació d’un Govern. «Entenc la ira de la gent», va admetre el líder conservador, Antonis Samaràs, que havia cridat els grecs a donar-li la majoria absoluta. Es va emportar un pobre premi de consolació, ja que es veurà obligat a pactar amb el Pasok si vol governar Grècia. Ahir a la nit va dir que és necessari formar «un Govern de salvació nacional».
Les combinacions electorals són escasses, però ND i el Pasok podrien tornar a governar en coalició. Això si no hi ha sorpreses d’última hora, ja que fins a tres partits se situaven lleugerament per sota del 3% de la barrera i, si aconsegueixen representació parlamentària, els grans partits encara tindran menys
escons.
No obstant, Venizelos va afirmar que «un Govern del vell sistema bipartidista no tindrà prou legitimitat ni prou credibilitat nacional i internacional. S’ha de formar un Govern d’unitat nacional amb la participació de tots els partits que aposten pel camí europeu sense importar la seva posició en l’acord de rescat», va afegir. De fet, el mateix Samaràs va contemplar la possibilitat que el memoràndum sobre les mesures d’estalvi firmat amb Brussel·les al febrer pugui ser modificat per introduir iniciatives a favor del creixement.
Aquest missatge anava dirigit a l’Esquerra Democràtica, una escissió de Syriza tot i que més moderat, que amb 18 diputats podria recolzar el Govern. No obstant, el seu líder, Fotis Kouvelis, va negar ahir que pugui donar suport a un Govern format únicament pels partits de sempre.