Pel bé del Barça

En les tres últimes rodes de premsa li han preguntat a Pep Guardiola quan tornarà. Encara no se n’ha anat. Ni se n’anirà fins al 28 de maig, l’endemà del partit contra la pobresa que s’ha compromès a dirigir, encapçalant un Barça que s’enfrontarà a un altre Barça en mans de Tito Vilanova. A Guardiola li va quedar gravat al cap, en una conversa amb el seu amic Evarist Murtra, que pensés sempre en el bé del Barça al prendre les decisions, abans que en el seu bé personal. L’entrenador, a qui ja s’enyora des del minut següent que anunciés que marxava, també ha anteposat els interessos del Barça als seus – «qui més hi perd sóc jo», va dir a l’enardit Camp Nou en el seu parlament final de dissabte– al deixar la banqueta.
Guardiola se’n va «buit d’energies» després de quatre anys entregats en cos i ànima. Se’n va a l’advertir i a l’acusar els primers símptomes de desgast en la vida quotidiana lidiant en tots els fronts que l’afecten: el vestidor, la sala de premsa i la llotja. Se’n va amb el prestigi intacte i impol·lut, amb les portes obertes de bat a bat per tornar quan vulgui i perquè el club recorri a ell quan el necessiti sense cap focus de discussió o controvèrsies en la massa social. Aquest és el bé del Barça. Guardiola se’n va com no van poder marxar Cruyff i Rijkaard, predecessors d’èxit que van acabar les seves carreres en declivi esportiu i sense el consens unànime de la grada. Cap dels dos hauria pogut tornar sense que sorgís alguna veu crítica. Les que es van sentir quan Louis van Gaal es va atrevir a tornar en una segona etapa pitjor que la primera.
Fins al dia 28
Ni una veu s’aixecarà –perdó, algunes sí, les que han remugat al principi i al final de l’era Guardiola– quan un president del Barça es dirigeixi al Pep per demanar-li ajuda. No hauria de ser Sandro Rosell –¿o sí?– que ha acceptat l’elecció de Tito Vilanova suggerida per Andoni Zubizarreta, el director tècnic, després de cinc mesos pensant una alternativa per si l’adéu es produïa. El futur està en mans de l’ajudant de Guardiola, que haurà de gestionar un ingent llegat.
Per començar, el que haurà de gestionar és el seu nou contracte. Tothom sap que és el substitut, però no hi ha res negociat. I s’asseurà a la taula no com el millor segon, sinó com a primer entrenador del Barça, i haurà de cobrar com a tal. Segons el preu de mercat, però amb el pedigrí d’haver estat partícip dels 13 títols. Fins al dia 28, després de l’amistós benèfic, no s’iniciaran les converses amb Vilanova ni s’abordarà la remodelació que requereixi el cos tècnic. El nou cap tindrà les seves pròpies idees i les seves pròpies necessitats. Amb Guardiola se’n va Manel Estiarte i pot ser que algun tècnic més.
Les pràctiques del Màrius
Per a un futur més llunyà, va començar a fer les seves pràctiques el Màrius. En l’íntim comiat sobre la gespa del Camp Nou dels familiars i amics del tècnic, el fill de Guardiola va imitar gestos vistos 245 vegades. Va ordenar un imaginari atac, va instruir un invisible replegament defensiu, va celebrar amb idèntica eloqüència gols inventats. Pep Guardiola estava assegut a la banqueta. En silenci. Feliç. Convençut, com el primer dia, d’haver pensat en el bé del Barça.