GENT CORRENT

(ALBERT BERTRAN)
Taha Sheikh: risi en urdú és ‘berozgarl’. Jo ni sabia la paraula»
Autor d’un relat sobre la crisi. Enmig del galimaties financer, els nens reclamen valors.

GEMMA
TRAMULLAS
Té 12 anys, li encanta jugar a criquet i és una màquina en matemàtiques. Va néixer a Rawalpindi (Pakistan), però la seva família va emigrar per raons de seguretat i viu a Catalunya des que era molt petit. Parla català, castellà, urdú, anglès i panjabi i estudia sisè a l’escola Rubén Darío de Barcelona. El dia que el seu tutor va comunicar a la classe que havien d’escriure sobre els valors per superar la crisi, Taha va pensar que allò seria difícil. Però després de donar-hi moltes voltes, va acabar mirant cap endins, cap a casa, la seva família, la seva vida. El seu relat ha estat un dels guanyadors d’entre 1.200 contes d’escolars de primària que s’han presentat al premi Pilarín Bayés de l’editorial Mediterrània. El 30 de maig s’entreguen els premis.
–¿Abans de posar-te a escriure havies sentit la paraula crisi ?
–Moltes vegades, a la tele i als diaris. Però en canvi no havia sentit aquesta paraula en la meva llengua materna, que és l’urdú. L’hi vaig haver de preguntar al meu pare.
–¿I com es diu crisi en urdú?
– Berozgarl . Jo ni sabia aquesta paraula, no l’havia sentit mai a casa. Potser és perquè el Pakistan és un país pobre i sempre s’ha viscut en crisi. El meu pare em va dir que per a nosaltres la crisi no és tan important perquè els diners no donen la felicitat.
–¿I tu què creus?
–Jo... Estic al mig. Els diners ajuden, però no són tan importants. El meu pare diu que no hem de mirar la gent que té més que nosaltres, sinó els que tenen menys. Hem de pensar en els que no tenen res. Tampoc fa falta comprar tantes coses que no són necessàries.
–¿Com què?
–Cromos, ninotets... Sempre estem demanant diners als pares per a aquestes coses.
–Si fossis president, ¿quina seria la primera mesura que prendries?
–¿Jo? Eliminar els cromos i ja està.
–(Rialles) ¿I de cara al país?
–Intentaria que tothom tingués educació, sanitat i una casa per viure. Em sembla molt malament que puguin prendre la casa a algú perquè no pot pagar. Són drets, i els drets no es prenen.
–¿Als nens us preocupa la crisi?
–Depèn de cada casa, però crec que nosaltres no hi donem tanta importància. Som molt actius i si alguna cosa ens preocupa ens posem a fer una altra cosa i ens n’oblidem, encara que de vegades no ho aconseguim del tot. La setmana passada tenia l’examen de competències bàsiques i no podia treure’m la tensió de sobre. Però al final vaig veure que no era tan difícil com em pensava i vaig poder fer la prova amb tranquil·litat.
–¿Els grans també veiem les coses més difícils del que són?
–Això jo no ho sé. Crec que la crisi és un bon moment per tornar a mirar el món d’una altra manera. És com si una allau de roques ens estigués empenyent cap al precipici. Com que estem al límit, hem d’esforçar-nos més del compte per fer les coses, perquè si no ho féssim cauríem al precipici.
–¿I si ens hi esforcem veurem les coses d’una altra manera?
–Podem aprendre a tenir més paciència i esperança, a lluitar per sortir dels problemes, a no rendir-nos, a treballar en equip. A l’escola fem molts projectes en equip. Hi ha nens que saben dibuixar més bé, altres fan molt bona lletra, altres pinten...
–¿I tu què fas millor?
–Jo faig bé les mates.
–¿Per què creus que la teva història ha sigut una de les guanyadores?
–No m’ho esperava. Només sóc un nen que encara va a l’escola però necessitava explicar el meu somni. Ho he escrit perquè els que ho llegeixin tinguin esperança i força per lluitar contra la crisi. Potser això és el que els ha agradat, i també un joc de lletres que se’m va acudir.
–¿Com és?
–Si canviem les lletres de la paraula crisi tenim una altra paraula nova, en català, que és risc. Hauríem de ser valents per assumir els riscos dels canvis. Al moure les lletres ens sobra una i , la i d’intransigència, d’individualisme, d’intolerància, d’indicadors econòmics, d’infelicitat… I si ens atrevim a lluitar podem canviar una altra vegada la posició de les lletres i surt una paraula nova: ¡ rics!
–¿Què és ser ric per a tu?
–Ser ric en amistat i en amor, amb l’esperança que algun dia sortirem de la crisi. Segur.
Postdata: «Els nens i les nenes tenen dret a expressar sobretot allò que els afecta i a veure atesa la seva opinió» (article 12 de la Convenció sobre els Drets dels Nens de les Nacions Unides).