La sagnia bancària

«En els últims 3 anys, els bancs grecs han perdut entre el 20% i el 25% dels seus dipòsits», explicava el març passat el director d’una important entitat financera. A Grècia, al contrari que a l’Argentina del corralito , no s’han format cues de persones davant de les entitats bancàries per retirar els seus diners ni hi ha hagut encara excessius problemes amb els comptes bancaris, però des que va esclatar la crisi la fugida dels diners ha estat constant, a un ritme d’uns 3.000 milions d’euros mensuals. En molts casos, és degut al fet que les famílies, ofegades en alguns casos per la desocupació i els deutes, han hagut de recórrer als seus estalvis; en altres casos, no obstant, ha estat pel temor incessant que tot el sistema bancari acabi fent fallida.
Els moments àlgids s’han produït aquest any: en primer lloc, entre gener i febrer, quan enmig dels rumors que la reestructuració del deute grec produiria la fallida d’alguns bancs –que van perdre part del valor dels seus bons– es van retirar 10.000 milions d’euros. El segon, encara més gran, s’està produint ara.
Dilluns, el president de la República, Kàrolos Papúlias, va telefonar al governador del Banc Central, Yorgos Provópulos, i aquest el va informar que aquell mateix dia, enmig de la incertesa sobre la formació de Govern, s’havien retirat 700 milions d’euros dels bancs i que la situació empitjoraria els dies següents. Només en aquest mes, els dipòsits que han volat de Grècia sumen 5.000 milions. Provópulos va mostrar la seva por que el recel dels estalviadors es converteixi en «pànic» , especialment si les injeccions de liquiditat del Banc Central Europeu –que ja ha començat a denegar algunes peticions de bancs grecs– no arriben a temps i els bancs es queden sense diners a la finestreta.