
El president de l’Eurogrup, Jean-Claude Juncker, fa broma amb el ministre De Guindos en la reunió a Brussel·les el 12 de març. (REUTERS / YVES HERMAN)
Intervinguts ‘de facto’
El Govern se la juga durant el pròxim mes i mig per la pressió que exerceixen els mercats
Els dubtes sobre Grècia, les autonomies i la banca han de quedar aclarits en setmanes

ROSA MARÍA SÁNCHEZ
El Govern sap que se la juga en el pròxim mes i mig. Fins al final de juny passaran moltes coses que poden determinar que el país requereixi o no ajuda d’Europa per tirar endavant, admeten fonts oficials. En altres paraules, que Espanya hagi de ser intervinguda o no o que, en un terme mitjà, sigui necessària una intervenció tova per a la banca.
Per a aquest últim escenari el Govern ja té un Pla B que inclou demanar entre 30.000 i 40.000 milions a Europa per recapitalitzar la banca, com va avançar EL PERIÓDI-
CO. Seria un pas més en la intervenció de facto que, d’alguna manera, ja pateix l’economia espanyola. El Banc Central Europeu (BCE) ha arrabassat al Banc d’Espanya la tutela de la reestructuració financera i el Govern, tal com ha reconegut el ministre d’Hisenda, consulta absolutament tot el que fa amb les autoritats europees.
Gairebé ningú, ni el malastruc economista Nouriel Roubini, pensa que Espanya patirà una intervenció «en sentit clàssic» com Grècia, Irlanda i Portugal on els representants del BCE, la Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional (FMI), la troica , pràcticament s’asseuen al Consell de Ministres. «Espanya és massa gran per ser intervinguda», opina Roubini, que creu que, «en comptes d’una intervenció dramàtica», a Espanya es veuran «controls més severs sobre la llibertat d’acció del Govern».
QUE EL BCE MOGUI FITXA / Però cal no entretenir-se. Per això el president del Govern, Mariano Rajoy, i el ministre d’Economia, Luis de Guindos, demanen al BCE que mogui fitxa. Saben que és l’únic, amb un missatge que prendrà les mesures necessàries, és capaç de proporcionar el mes o mes i mig que el Govern necessita perquè s’aclareixi el panorama sense la pressió d’una prima de risc a 500 punts o més. Però ha de ser de seguida. «No podem suportar una altra setmana com la passada», valora un expert que té línia directa amb el Govern i l’oposició.
El que reclama el Govern vindria a ser com una intervenció al revés. Primer s’han posat en marxa les reformes, ara s’exigeix ajuda per poder culminar-les. En aquest mes i mig, sobretot, s’ha de clarificar si Grècia surt o no de l’euro (el 17 de juny hi ha eleccions).
Abans, aquest dimecres hi haurà una cimera europea a Brussel·les de la qual podria sortir un missatge sobre relaxació dels terminis amb l’objectiu de reduir el dèficit que al Govern li aniria molt bé, tal com admet en privat.
A més a més, a finals de juny es coneixerà l’avaluació dels balanços de la banca espanyola que faran les dues consultores designades pel Govern sota tutela del BCE. Aleshores se sabrà si les necessitats de recapitalització de la banca per sanejar el totxo són els 20.000 milions que diu el sector, els 28.000 que diu el Govern o més. Si per atendre aquest sanejament es necessiten ajudes públiques per sobre dels 15.000 milions que ara preveu el Govern podria ser inevitable recórrer al nou fons de rescat europeu. El nou president francès, François Hollande, es va mostrar a favor de recapitalitzar els bancs espanyols amb fons europeus.
En tot cas fa falta guanyar temps fins que, a finals del mes que ve, estigui operatiu el nou mecanisme permanent de rescat que permetrà a la UE comprar deute dels països en els mercats primari i secundari i recapitalitzar entitats financeres. En aquest temps s’han de definir les regles de joc d’aquest fons.
I mentrestant, el Govern ha de consolidar la credibilitat en els comptes públics de les autonomies i en el seu sector financer, els dos focus que resumeixen la desconfiança en Espanya. «En aquestes setmanes s’ha de digerir Bankia, aplicar el segon decret de reforma del sector financer, fusionar entitats i subhastar entitats intervingudes», resumeix una font oficial.
L’escenari més benigne per al Govern és un en què Grècia tiri endavant, el BCE mogui fitxa, la reestructuració de la banca avanci i s’aclareixin els dubtes sobre les autonomies. «En aquest escenari es pot aguantar», admeten les fonts consultades. Si falla alguna peça, l’escenari és molt diferent. I només cal que els mercats apostin ferotgement a favor del pitjor escenari per desencadenar una nefasta espiral de profecies autocomplertes. Per això el Govern necessita que el BCE pacifiqui aquest flanc.