Una FP internacional

Canviaran moltes coses que donàvem per segures. S’ha acabat mirar-nos el melic. L’espanyol, més que mai, ha de mirar a fora», són paraules recents de Ferran Adrià , el nostre xef internacional encara que possiblement fill del fracàs escolar. Però la majoria de joves no són com Adrià i, en la seva situació, poden quedar en la més dura marginació social. És obvi que tenir estudis universitaris ja no condueix, necessàriament, a aconseguir una bona feina. Més aviat el mercat de treball dels propers anys anirà lligat a una FP de qualitat, a l’especialització professional i a la formació continuada.
També va quedant clar que la nostra vida laboral no quedarà restringida als nostres petits mons, la feina sovint serà més enllà de les nostres fronteres. Per tant, la vocació internacional de la formació i, en particular de la FP, es fa més necessària que mai. Tots aquests ràpids canvis topen amb l’encara massa lenta Administració, massa burocratitzada i poc oberta a l’exterior, que no s’adapta fàcilment a la rapidesa del món del Google i del Facebook. La formació hauria de ser molt flexible i estretament lligada a l’evolució del model productiu nacional i internacional i s’hauria d’anticipar a les necessitats i habilitats que requerirà la mà d’obra.
Les xifres d’atur juvenil són alarmants i socialment cal prendre consciència que l’adaptació de la nostra educació al món és urgent i ha de voler dir, sovint, renunciar a pràctiques del passat. Un bon exemple de les renúncies el tenim en la seva gratuïtat. Les noves matrícules dels estudis de FP poden contribuir a la seva imprescindible valorització social i a la seva eficàcia. A Espanya l’abandonament de la FP és superior al 40%. A més, poden contribuir a la justícia social sempre que vagin lligades a un bon sistema de beques i préstecs per a estudiants que podrien tornar un cop incorporats al lloc de treball.
A Europa, els titulats en FP se situen al voltant del 60%, mentre que a Espanya només arriben al 25%. Per aconseguir augmentar la xifra de la FP cal corregir la desproporció d’alumnes que encara opten per al batxillerat, que és del 67%, i només el 32% a la FP, i que són xifres que haurien d’invertir-se. Però per assegurar l’èxit en la reforma de la FP seria fonamental treballar conjuntament amb els governs i els sectors industrials d’altres països com Alemanya o el Regne Unit, amb un reconegut èxit en aquest tipus de formació. Són països amb una llarga trajectòria en reformes de la FP i que obtenen bons resultats. A Alemanya el 60% de la FP és pràctica en contrast amb el 30% d’Espanya. Ja fa quasi 20 anys, la Gran Bretanya va convertir els seus antics politècnics, centres dels estudis professionals, en universitats. Un govern conservador, liderat per John Major , que curiosament no tenia cap títol universitari ni tampoc tenia prejudicis, va voler trencar barreres elitistes i superar divisions en l’educació superior. Es van crear 30 universitats i, en cinc anys, el nombre d’estudiants es va doblar.
Els centres de FP hurien d’estar fortament vinculats a altres països. D’aquesta manera, els estudiants establirien contactes amb empreses de l’exterior i augmentarien així les seves possibilitats de trobar feina. Alhora, aquesta mobilitat i capacitat d’adaptació al món seria molt important per al seu atractiu professional.