Rajoy vol serenitat

Malgrat el terrible moment econòmic, Mariano Rajoy va estar ahir a Sitges –el seu novè any consecutiu a les jornades del Cercle d’Economia– més convincent que quan liderava l’oposició. Va admetre greus dificultats, però va negar amb energia les «profecies malastrugues» que asseguren que Espanya està al caire del precipici. Creu que sortirem de la tempesta amb el nostre propi esforç i
–un matís que admet diferents lectures– el suport dels nostres socis europeus. I té confiança que la UE resoldrà els problemes de la moneda única en «no gaire temps».
En plena borrasca (la prima de risc està en màxims històrics), el president del Govern no demana tranquil·litat sinó serenitat preocupada, «però sense temors irracionals o escarafalls inútils». Rajoy va insistir a Sitges en el seu programa d’austeritat fiscal sense cap concessió (creu que el millor pla d’estímul és reduir el dèficit) i les reformes flexibilitzadores en els àmbits laboral i financer. Però després de la nacionalització de Bankia i les noves provisions per a la banca espanyola –que poden agreujar la restricció creditícia– es mostra esquiu sobre aquest assumpte.
El cap de l’Executiu es ratifica en la seva estratègia: sense aturar el dèficit i flexibilitzar l’economia corríem el risc de no poder-nos finançar. Però admet que aquestes mesures no tenen efectes immediats. Avui, insisteix, el problema és disposar de temps per recolzar-les, i això exigeix tenir liquiditat i estabilitzar la prima de risc.
Rajoy apunta a una autoritat fiscal europea i a la unificació bancària i justifica la tempesta actual per la incertesa sobre l’euro i perquè Espanya (administracions i sector privat) és un dels països amb més deute extern. Té raó, però la pregunta és per què ara (després dels Pressupostos del 2012) hi ha més inquietud que abans. I la seva resposta a la petició de pactes amplis tampoc és encertada: no es pot escudar en el fet que el PSOE no va votar la llei d’estabilitat pressupostària, perquè se sap que el PP va ser inflexible en detalls secundaris.
Ahir Rajoy va tornar dir un no
–educat, això sí– al pacte fiscal. Diu que primer s’ha de salvar la nau comuna. Però oblida que per a bona part de Catalunya la correcció del dèficit fiscal també té caràcter prioritari.