El plebiscit d’Hollande

François Hollande s’enfronta al seu primer gran test electoral. Els francesos decideixen en les legislatives d’avui (primera volta) i del dia 17 vinent si el president que van elegir fa un mes comptarà amb una majoria suficient al Parlament per governar sense traves. Segons indiquen els sondejos, els ciutadans estan disposats a fer un plebiscit al cap de l’Estat i a confiar tot el poder als socialistes, que ja manen al Senat, a les regions i a les principals ciutats del país. Una situació inèdita per a la dreta.
Els últims dies, les enquestes han anat incrementant l’avantatge dels socialistes –inicialment ajustada– respecte a la Unió per un Moviment Popular (UMP), el partit de Nicolas Sarkozy. La hipòtesi d’un Govern de cohabitació amb la dreta sembla remota. L’institut Opinion Way augura fins i tot que els candidats d’Hollande aconseguiran entre 290 i 320 escons dels 577 de la Cambra baixa. La somiada majoria absoluta –se situa en 289– que l’estadant de l’Elisi ha reclamat per no dependre dels ecologistes o del Front de l’Esquerra de Jean-Luc Mélenchon. Perquè després de posar en marxa la cara més simpàtica del seu programa –un miler de llocs suplementaris en l’educació per al curs que ve, augment de l’ajuda escolar, retorn parcial a la jubilació als 60 anys, rebaixa dels sous del Govern i dels alts càrrecs de les empreses públiques– no queda més remei que afrontar la realitat del dèficit amb mesures doloroses.

RETALLADES A LA VISTA / Al «president dels petonets», com el denomina l’exministre d’Exteriors conservador Alain Juppé, no li quedarà un altre remei que aparcar la vareta màgica per treure la vara de les retallades. En mans de Mélenchon –entestat a augmentar el salari mínim des dels 1.369 euros fins als 1.700–, aquesta empresa es pot convertir en una missió impossible. Una situació que no passaria desapercebuda als mercats, ja inquiets davant la delicada salut de l’economia francesa, que té un deute que arriba al 80% del PIB.
Declarat enemic de Brussel·les i de l’euro, Mélenchon també podria condicionar la política europea d’Hollande, que travessa grans sotracs amb la cancellera Angela Merkel. Berlín exigeix més convergència –i en conseqüència una cessió de sobirania difícil de pair a França– a canvi d’acceptar les tesis de París per impulsar el creixement.
Una de les claus de les legislatives es troba en el nivell d’abstenció. Després d’una intensa i interminable campanya presidencial, els ciutadans donen símptomes de saturació que es podrien traduir en una escassa mobilització. «Els francesos tenen la sensació que ja han pres la decisió més important amb l’elecció del president», adverteix un analista.
L’altra incògnita és el centre, que veu com perilla la seva presència al Parlament. Després d’haver obtingut un 18% dels vots en les presidencials, la ultradreta, en canvi, està més a prop d’entrar al Parlament, on no posa els peus des del 1998. Aquell any va aconseguir un sol escó després d’haver-ne obtingut una trentena gràcies a una efímera reforma electoral impulsada per François Mitterrand.

PACTE REPUBLICÀ / Des d’aleshores, els dos grans partits de l’esquerra i de la dreta han aplicat l’anomenat pacte republicà –retirar-se en favor del rival més ben situat– per barrar el pas a la ultradreta en aquelles circumscripcions en què passi a la segona volta provocant les anomenades triangulars. Davant de l’auge de Marine Le Pen i la temptació d’alguns dirigents de la UMP de forjar una aliança amb la líder del Front Nacional, la Lliga Internacional contra el Racisme i l’Antisemitisme ha impulsat un compromís per reeditar aquell pacte per escrit. Dels 6.603 candidats que concorren a la primera volta, tan sols una cinquantena l’han firmat. Entre ells, la ministra d’Afers Socials, Marisol Touraine.
El perfil tipus dels aspirants no ha variat excessivament respecte a les legislatives de l’any 2007. De sexe masculí i amb una edat mitjana de 50 anys, llicenciat amb un càrrec mitjà o de professió liberal. La paritat introduïda per primera vegada al Govern d’Hollande està lluny d’arribar al Parlament. El 40% –el 42% en les anteriors eleccions legislatives– són dones. El 81% repeteixen candidatura. L’any 2007, un centenar van obtenir més del 50% dels vots necessaris per ser elegits en la primera volta.