LA SALUT

Concentrats. Dos nois preparen l’examen de selectivitat a la biblioteca Jaume Fuster, divendres. (RICARD CUGAT)
 

Ni por ni obsessió

Els estudiants afronten l’examen sense l’angoixa d’abans i sense recórrer a tòxics per evitar el cansament. Pediatres i psicòlegs diuen que el nerviosisme extrem no és massiu

ÀNGELS GALLARDO
BARCELONA
 
La inseguretat, la por davant de l’examen i davant de la possibilitat de suspendre, o l’obsessió per dominar totes les possibles respostes de la prova a què estaven a punt d’enfrontar-se portava els aspirants a superar la selectivitat, de fa uns 30 anys, a consumir els dies previs al test dotzenes de pastilles amfetamíniques per evitar la son i el cansament. Amb la finalitat de tenir el cap clar i recordar-ho tot, altres s’iniciaven en el cafè ben carregat, que anys més tard multiplicarien en els finals de curs de la universitat. D’altres necessitaven ajuda mèdica per tranquil·litzar-se, perquè l’estat nerviós en què arribaven a l’examen els hauria conduït a un suspens segur. Però tot això és el passat, asseguren pediatres i psicòlegs que atenen la població actual de 17 a 20 anys. Hi ha els nervis lògics, però no els excessos d’abans. «Els joves d’avui no estan nerviosos perquè arribi la selectivitat», assegura, rotunda, la doctora Carme Valls, pediatra de l’Hospital de Nens, de Barcelona, que té pacients fins als 18 anys. «Fa molts anys que no visito ningú que vingui a buscar calmants pels nervis de l’examen», afegeix. I dubta que els estudiants s’excedeixin per l’altre extrem, pel consum d’amfetamines estimulants del sistema nerviós central.
Les consultes de psicologia juvenil no acumulen ara casuística relacionada amb l’arribada dels exàmens, ni per un excés de nerviosisme ni per un perillós consum de tòxics dirigits a assegurar una vigília perenne amb finalitats acadèmiques. «Els joves d’ara van més segurs per la vida que els de la meva generació, i jo tinc 53 anys», afirma la doctora Valls. «Estan molt ben preparats, no se senten pressionats per les seves famílies i no necessiten quedar-se a estudiar totes les nits de la setmana anterior a l’examen», continua. N’hi ha que, fins i tot, perquè reposin les idees, desen els llibres dos o tres dies abans de la prova, afegeix la pediatra. «¡Tot al contrari de quan jo era jove!, que estudiaves fins i tot a la porta de l’aula de l’examen», recorda Valls.
No obstant, ara és molt més difícil aconseguir plaça a la universitat i a la facultat que l’estudiant voldria, adverteix l’especialista, un detall que en principi podria donar lloc a molta més angoixa que llavors. Però no és així. «Ells saben que si no parteixen d’una nota mitjana important, i si la selectivitat no els va molt bé, no entraran a la facultat que voldrien, però no per això estan més nerviosos ni consumeixen substàncies amfetamíniques», confirma Antoni Tejero, psicòleg clínic de l’Hospital de Sant Pau, de Barcelona. «L’estudiant que ara arriba fins a la prova de la selectivitat és, en general, un jove que no consumeix substàncies estimulants –afegeix–. Aquesta cultura de prendre pastilles per estudiar els dies previs a un examen forma part del passat».
Sense drogues
És possible, admeten, que l’antic consum de centramines –amfetamina d’ampli consum els anys 70, actualment fora de la venda– hagi estat substituït, entre un sector de la joventut, per les drogues il·legals d’efecte amfetamínic –l’MDMDA–, però no entre els estudiants. Aquestes substàncies prolonguen els cicles de vigília de manera artificial: no es té sensació de son, fins que el cos acaba esgotat i dóna lloc a l’efecte contrari. «Però no crec que els joves consumeixin de manera massiva aquestes drogues per arribar desperts a l’examen», insisteix el psicòleg.
Tampoc atenen mares preocupades pel nerviosisme exagerat dels seus fills adolescents, causat pels estudis. «Fa molts anys que no he rebut mares que vinguin a buscar algun tranquil·litzant en època d’exàmens dels seus fills», diu la doctora Valls. «En aquests casos, aconsellava infusions d’herba valeriana o algun producte homeopàtic. Res de tranquil·litzants més forts». «Però, ara, ni això. L’examen potser preocupa, però dubto que faci por», conclou Valls.