INDIGNACIÓ SOCIAL A SUD-AMÈRICA
Manifestació davant la seu de la presidència argentina, dijous. (REUTERS)
Creix el malestar contra el Govern de l’Argentina
Les protestes uneixen les classes mitjanes, els camioners i els productors rurals
La presidenta Fernández afronta la tercera cassolada en una setmana
Després d’una setmana carregada de conflictes i desaires polítics, la presidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner,mirava de trobar la improbable fórmula per desactivar un creixent malestar que amenaça de minar la seva gestió, a menys de set mesos d’haver iniciat el segon mandat.
Cristina, com li diuen a seques els que l’adoren i la detesten, ja ha pres «nota» de com es barregen diferents circumstàncies que tenen un mateix aire antigovernamental. La setmana s’ha acabat amb una tercera cassolada de la classe mitjana i alta a la plaça de Mayo, davant de la seu presidencial, per les traves per comprar dòlars. La mobilització va anar acompanyada dels pitjors epítets. Aquella mateixa setmana va veure als carrers el sindicalisme d’esquerres, que reclama millores salarials i laborals. El ventall de la protesta ha inclòs els grans, mitjans i petits productors agropecuaris de la província de Buenos Aires, la més rica del país, indignats perquè els han augmentat mòdicament l’impost immobiliari.
LÍMITS / El Govern ha verificat en les últimes hores un límit a la seva capacitat d’iniciativa política. La presidenta va voler imposar la candidatura de Daniel Reposo com a cap dels fiscals, en substitució d’Esteban Ri-ghi, històric dirigent de l’esquerra peronista que va dimitir mesos enrere arran de l’escàndol desencadenat pel presumpte tràfic d’influències del vicepresident Amado Boudou. La iniciativa va naufragar al Congrés.
Per si encara no n’hi hagués prou, la crisi econòmica mundial comença a deixar marques en una Argentina que ha viscut gairebé nou anys de creixement ininterromput. Re-
nault va suspendre 2.000 treballadors de la seva planta automotriu a causa de la caiguda de la producció.
En aquest context, l’actual secretari general de la Confederació General del Treball (CGT) i dirigent del sindicat dels camioners, Hugo Moyano, va emetre tres senyals clars del seu desig d’aprofundir la pugna amb la presidenta: d’una banda, va anunciar vagues sorprenents en demanda d’un increment salarial del 30%. Al seu torn, va reclamar l’adhesió de l’oposició. El desaire de Moyano es va completar amb la decisió de recolzar la candidatura del governador de Buenos Aires Daniel Scioli, com a hereu natural del kirchnerisme. Dos mesos enrere, aquesta acumulació de problemes no figurava a l’agenda de la presidenta: Cristina gaudia de l’aplaudiment oficial i del silenci dels adversaris.
