«M’agrada Estopa, com barregen paraules i música»

–A part de la dels seus fills, ¿escolta música actual?
  -Passivament. Amb la música passa com amb els vins, els joves normalment no me’ls bec perquè tenen molt sucre. Em moc millor amb els vins que tenen anys. A vegades entro als 90 però, si puc, prefereixo els dels 80. Dels 60 és un gust... Si no tinc temps per a vins vells, no esperaré els joves. Els grans vins han de tenir més de 15 anys. A vegades m’arriben referències d’algun vi jove i el tasto, com la cantant Adele, que ho està fent preciós.

–Però ¿per on van els gustos d’algú que ha cantat al costat de Frank Sinatra, Diana Ross i Plácido Domingo?
-La col·lecció de música que tinc en el meu cervell neix amb els Beatles, i segueix amb Sinatra, Elvis, Nat King Cole, Miles Davis... Fins a arribar a Sting i a U2 quan recorre a la música del nord d’Irlanda, amb aquelles guitarres mig vikingues que m’encanten. Fins aquí puc arribar.

–¿I quina música li agrada del panorama espanyol?
–Excepte la del meu fill Enrique, que la tinc a casa, i la de Julio José, que també em passa coses, de la resta… Em pot agradar Alejandro Sanz, m’encanta l’expressió que té Antonio Carmona, i hi ha Paco de Lucía... També m’agrada d’Estopa com barregen les paraules amb la música, la seva complicitat.