Les oenagés troben insuficient el reglament per ordenar els CIE

Els representants de les entitats socials dubten seriosament que les millores que el Govern central anuncia per als centres d’internament d’estrangers (CIE) arribin a bon port. És comuna la sensació que existeix massa distància entre els objectius verbalitzats pel ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el to poc rotund del text de l’avantprojecte de reglament dels CIE, que el PP vol debatre ara amb els altres grups.
L’exemple més clar és l’anunci que el ministre Fernández Díaz va llançar dilluns passat, quan va afirmar que el Govern vol separar els interns que tenen antecedents penals del que no en tenen. La iniciativa responia a una queixa històrica: cap forà va a un CIE per delinquir, sinó per la falta administrativa que suposa estar a Espanya en situació irregular, però els delinqüents i els sense papers hi conviuen.
«La divisió entre interns amb antecedents i interns sense antecedents no està garantida, i aquest és un dels temes principals que les oenagés exigeixen com a reforma dels CIE», afirma Javier Bonomi, president de Fedelatina i vocal de la Taula del Tercer Sector. «També les visites queden en mans del director. No hi ha cap garantia que els canvis s’apliquin. Des del punt de vista filosòfic, la iniciativa sembla bona, però falten garanties d’un canvi real».
Alba Cuevas, de SOS Racisme, diu que l’entitat jutja «negativament» l’avantprojecte de reglament: «Manté i consolida el model policial i de privació de llibertat. Ignora recomanacions del Defensor del Poble i d’oenagés». Sobretot, Cuevas troba a faltar en el text una referència àmplia a «la part social», i recorda que parlem de gent internada però no perquè hagi delinquit. Com a «certs avenços» al·ludeix al fet que el reglament «igualarà» la situació dels CIE. Fins ara, diu, alguns viuen situacions i maneres de funcionar molt diferents.
El secretari d’immigració de CCOO, Ghassan Saliba, que sempre en aquest debat ha estat partidari que únicament ingressin als CIE aquells que tinguin antecedents penals, recorda que fins que es va aprovar la reforma del Codi Penal del 2010 passava justament el contrari: només hi entraven sense papers . Ell recela de la separació anunciada per Fernández Díaz: «L’estructura física dels CIE impedeix que hi hagi una separació entre interns». Saliba veu bé que hi hagi reglament, i recorda que els centres fa 27 anys que funcionen sense tenir-ne: «Hi ha hagut un temps durant el qual els presos tenien més drets que no pas els interns dels CIE». El responsable sindical tampoc veu bé que membres d’entitats atenguin els interns. «És un servei que correspon a l’Administració pública», opina.
Una altra cosa, diu, és permetre a les oenagés entrar a assessorar els estrangers des del punt de vista jurídic, encara que, això sí, es mostra totalment en contra que es permeti entrar oenagés religioses.

UN CANVI RELATIU / Àgata Sòl, coordinadora d’immigració de la federació Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), comença recordant que ECAS és partidària de tancar els centres d’internament d’estrangers, però opina sobre l’avantprojecte, i no ho fa amb entusiasme, precisament: «Tot està escrit en condicional. Per tant, tot es deixa en funció de la discrecionalitat del director del centre. No crec que això representi un canvi substancial».