El Barça revalida la Lliga amb un gran triomf a Múrcia

El Barça Alusport va demostrar ahir a Múrcia per què és el dream team del futbol sala. L’equip de Marc Carmona, en un disputadíssim partit, el cinquè i últim de la sèrie, va segellar un històric triomf (3-6) per tornar a conquistar la Lliga, la segona consecutiva de la secció. La victòria adquireix més transcendència si és possible, ja que és la primera vegada en la història del campionat que un equip aconsegueix el torneig en l’últim partit fora de casa.
Per això els blaugranes ho van celebrar molt, encara que amb mesura. «S’ha de saber perdre i també s’ha de saber guanyar. Ho hem celebrat amb tranquil·litat», recordava Carmona als seus jugadors a falta d’escassos segons per no escalfar més els ànims de l’afició local, que va veure esfumar-se un títol que va acariciar durant bona part del partit.
El Pozo va començar collant molt, buscant un gol que li donés tranquil·litat i la possibilitat de gestionar amb menys pressió la final. Així, als dos minuts, Esquerdinha ja va posar a prova Cristian, titular sota els pals en lloc de Paco Sedano, que també va tenir una irrupció providencial a l’aturar un penal llançat pel mateix Esquerdinha. El partit es mantenia molt igualat (tots dos conjunts van arribar a la mitja part amb el 50% de possessió cadascun), però el conjunt murcià mostrava més fluïdesa, cosa que li permetia trobar més posicions de rematada, mentre que el campió d’Europa es movia a batzegades, encara que cada arribada era un suplici per als 7.000 espectadors que van omplir de gom a gom el Palacio de los Deportes de Murcia.
El Barça també va recórrer a l’estratègia i així, en menys d’un minut, Lozano va posar en dificultats el meta local amb tres canonades des de fora de l’àrea després d’un córner. No obstant, va ser El Pozo el que es va avançar en el marcador gràcies a De Bail (m. 13), gràcies a una acció d’estratègia. Però només dos minuts després va aparèixer Javi Rodríguez, l’etern capità en el seu últim partit com a blaugrana, per igualar el marcador.

LOZANO I WILDE, ESTEL·LARS / No va ser l’última irrupció providencial del gran jugador, ja que a la segona part va tornar al rescat de l’equip per tornar a anivellar el duel (2-2), en una acció en què els jugadors d’El Pozo van demanar mans de Rodríguez, Però el cert és que el conjunt murcià no es podia queixar dels àrbitres, que van assenyalar un nou penal contra el Barça en una suposada falta de Rodríguez a Kike. Aquesta vegada va llançar Miguelín per posar el 3-2. El Barça va reaccionar, va acorralar el rival, Carmona se la va jugar traient el porter jugador i Lozano va portar l’equip a la pròrroga (3-3) a falta de tres minuts.
Lluny de convertir-se en un suplici, el temps afegit va ser un bàlsam per als blaugranes que es van avançar per primera vegada en el marcador (3-4) gràcies a una canonada de Lozano en una falta. El Pozo s’ho va jugar tot a una carta, al treure el cinquè jugador de camp, i ho va pagar: Wilde, el màgic davanter, desaparegut fins llavors, va emergir per certificar amb dos gols més el triomf i el campionat. Miguelín hauria pogut escurçar distàncies amb un doble penal, però va fallar. El dream team de Carmona ja ho celebrava.