Punt per a Rosa Díez

Els últims baròmetres d’opinió del Centre d’Investigacions Sociològiques assenyalen que Rosa Díez ocupa el primer lloc en la valoració de dirigents polítics. Encara que no arriba al 5, va clarament al davant del president del Govern, Mariano Rajoy , i del secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba . El partit de Díez , Unió Progrés i Democràcia (UPD), va obtenir el 4,7% dels vots el 20 de novembre passat, que li van donar cinc diputats al Congrés. Des d’aleshores les expectatives de vot d’UPD no han deixat de créixer, atès el progressiu desgast del PP i la incapacitat dels socialistes per aixecar el cap. Doncs bé, UPD acaba d’aconseguir un extraordinari èxit al veure admesa a tràmit la seva querella contra els consellers de Bankia.
Cap partit, excepte el de Rosa Díez , va tenir la gosadia de posar-li el dit a l’ull a Rodrigo Rato , segurament perquè tots, menys UPD, van tenir responsabilitats en el desastre de les caixes. I aquí s’hi ha d’incloure també els dos grans sindicats, que també tenien representants a dins dels consells d’administració que aprovaven generoses retribucions en ple enfonsament dels actius immobiliaris.
Populisme
Bob Diamond , exconseller de Barclays, va comparèixer ahir a la Cambra dels comuns, l’endemà de dimitir després que saltés l’escàndol de la manipulació dels tipus d’interès. Aquí fa mesos que ningú de Bankia ha estat cridat a donar explicacions al Congrés per un fiasco que ha conduït al rescat del sistema financer espanyol. Es tracta d’una carència democràtica que obre el pas a la desafecció en la política. Perquè, ¿com es poden identificar els ciutadans amb uns dirigents que tapen els escàndols dels poderosos mentre prossegueixen aplicant polítiques d’ajust que castiguen les classes mitjanes i baixes?
Per aquesta fissura es cola el populisme. Això ho ha vist clar Rosa Díez , portaveu d’una força que s’autoproclama regeneracionista i que encarna el nacionalisme espanyol més genuí.