Ocells i ‘àugurs’

A l’antiga Roma, els àugurs es guanyaven la vida predient, mitjançant el vol dels ocells, el futur dels incauts que estaven disposats a pagar-los per fer-ho. Els escèptics Ciceró i Plutarc ja es preguntaven llavors per què era venturós que el corb volés a la dreta i la cornella a l’esquerra, i no al revés. Però la pràctica va fer fortuna i d’aquí ve l’expressió ocell de mal averany , que defineix a qui prediu calamitats i que tan bé casa amb Nouriel Roubini.
L’economista més pessimista de la crisi va predir ahir que hi ha un 75% de possibilitats que l’euro es trenqui en cinc anys. El problema és que, al contrari que els dels àugurs, els auguris dels ocells de la seva mena no tenen per què no tenir fonament. I la UE sembla entestada a donar-li la raó.
Tots els efectes positius de la cimera de fa 10 dies s’han dissipat. Els dubtes sobre l’execució de les mesures acordades s’han instal·lat en els inversors, sobretot en tot allò referent a les condicions i els efectes del rescat europeu a la banca espanyola. Ni tan sols la decisió comunitària de donar un any més de termini a Espanya per reduir el dèficit públic al 3% –mesura, d’altra banda, ja prevista pel mercat– va aconseguir insuflar ahir una mica de tranquil·litat.
Amb tot això, la prima de risc va arribar a traspassar ahir els 580 punts bàsics, encara que va tancar la sessió en 574 punts i amb l’interès del bo rondant el 7%, la zona d’alerta màxima. Al ritme d’aquesta música, l’Ibex 35 va caure el 0,75%, fins als 6.688,3 punts. Veurem qui canta demà.