ELS DOCUMENTS D’UN CONFLICTE AL BARCELONÈS NORD

Protesta dels comerciants. Un botiguer pakistanès del carrer de Xile tanca el negoci per vaga el 27 de juny. (JORDI COTRINA)
Els papers d’Albiol
Els informes dels tècnics de Badalona sobre les botigues pakistaneses sumen deficiències molt greus amb simples defectes. García Albiol nega una persecució especial al col·lectiu
A l’alcalde Xavier García Albiol li va semblar tot un despropòsit el que se suposa que ha estat la primera vaga pakistanesa d’Espanya. La van organitzar els botiguers del carrer de Xile l’última setmana de juny pel que consideren una desmesurada persecució de l’Ajuntament de Badalona, que asseguren que els assetja amb unes desmesurades inspeccions als seus locals. Ells asseguren que els tècnics municipals els penalitzen amb multes considerables, sovint només per la suma de defectes sense importància: un endoll en mal estat, una reixeta no homologada, una etiqueta exclusivament en urdú…
Aquest no és un conflicte en què sigui fàcil exercir de rei Salomó. Si un s’hi fica el més fàcil és que la criatura acabi partida en dues meitats. Malgrat aquest risc, aquest diari ha tingut accés a una desena d’expedients tal com van ser redactats pels inspectors municipals. No són homes d’Albiol . Ells ja hi eren d’abans, a les dependències municipals, abans que el PP arribés a l’alcaldia. La lectura dels informes no pot ser qualificada precisament d’agradable. Reveladora podria ser un qualificatiu més adequat.
Inspecció realitzada el 26 d’octubre del 2011. Total deficiències, 38. El personal no té a mà el pla de capacitació en seguretat alimentària. Tampoc hi ha pla de neteja i desinfecció. Tampoc n’hi ha de control de procedència de la carn que s’hi ven (es tracta d’una carnisseria, és clar). No hi ha control de les temperatures de les neveres. El cubell de les escombraries no tanca correctament. El local no disposa d’aigua calenta per rentar mans i ganivets. Hi ha vidres trencats a l’expositor de carns, que a més a més no estan retolades. No hi ha termòmetres a les neveres i els congeladors. Hi ha productes alimentaris en contacte directament amb el terra. A la cambra frigorífica la carn regalima sobre els pollastres. Els dependents despatxen en roba de carrer. L’informe continua, però el resum ja permet que cadascú en tregui les seves conclusions.
Queda clar que altres establiments inspeccionats, vist l’informe, són d’aquells en què hi ha una mica de cada. El 15 de desembre, per exemple, els inspectors van anotar 23 deficiències ben dispars en un local. La número 19 sembla un acudit: «No disposa d’un recipient adequat per guardar-hi les pinces de les gominoles». Però la 22 ja no fa cap gràcia: «Observem productes alimentaris en mal estat (presència de cucs)». La botiga, assenyalen els inspectors, no està neta. No hauria d’estranyar. El punt número 9 és una possible explicació: «No disposen d’aigua potable a l’establiment».
El rècord entre la desena d’expedients a què ha tingut accés aquest diari l’ostenta un local inspeccionat també el 26 d’octubre del 2011. Suma 45 deficiències. En aquest cas podria arribar a acceptar-se les tesis dels mateixos pakistanesos que el zel sembla a vegades excessiu. «La il·luminació és insuficient al magatzem de la farina». «Els prestatges estan sobrecarregats». «El congelador de gelats presenta plaques de gel». «Les neveres de Pepsi i Coca-cola tenen alguns prestatges rovellats». Altres anomalies sí que són, almenys tal com les expliquen els inspectors, de les que espanten, però és veritat que a aquest rècord de 45 s’hi arriba amb el comptador de revolucions una mica accelerat.
Es podria seguir a partir d’aquí amb la dissecció dels informes, però resulta repetitiva. Millor demanar, doncs, la conclusió del mateix alcalde, en vista de les acusacions formulades contra ell pels mateixos afectats.
Exempts d’impostos
«No s’inspecciona a ningú per ser de nacionalitat pakistanesa, però ser d’una nacionalitat en concret no dóna dret a Espanya a vendre carn amb cucs o caducada» , afirma l’alcalde. És García Albiol en estat pur. En una conversa amb ell surten, per exemple, les llegendes que solen circular a peu de carrer sobre els immigrants. Una d’habitual és que estan exempts de pagar alguns impostos. Els mateixos immigrants saben que es diu això sobre ells i no se’n saben avenir. L’alcalde, sense arribar a aquest extrem, aprofita per llançar una mica de gasolina al foc. «En certa manera és cert que paguen menys impostos. Si un establiment prescindeix d’un frigorífic quan la norma diu que se n’ha de tenir, s’estalvia els impostos d’aquest electrodomèstic», acusa l’alcalde. És un argument alambinat. És García Albiol.

Protesta de los comerciantes. Un tendero paquistaní de la badalonesa calle de Xile, durante la huelga del pasado 27 de junio. (JORDI COTRINA)