Govern i autonomies ultimen la tisorada a la dependència

El Govern central s’asseurà avui amb els representants de les comunitats autònomes per plantejar-los una nova tisorada social a compte de la crisi, aquesta vegada sobre l’aplicació de la llei de la dependència, una norma nascuda amb polèmica i crescuda amb sobresalts, entre crítiques i una indubtable falta de recursos econòmics.
Veient que els diners falten més que mai, l’Executiu central ja ha advertit quin serà l’eix de la retallada d’aquesta prestació: vincular l’ajuda al patrimoni del beneficiari i posar la lupa sobre els cuidadors familiars per comprovar que viuen amb ells i que el seu horari professional és compatible amb l’atenció als malalts, sota pena de retirar els pagaments. Actualment, hi ha 178.300 cuidadors familiars a Espanya, la majoria d’ells són dones que cobren com a màxim, en els casos de dependència més greus, 520 euros mensuals. En total, 730.000 persones reben prestacions per dependència. I són unes 430.000 les diagnosticades amb el grau 3 de dependència o gran dependència.
La ministra de Sanitat, Ana Mato, s’enfrontarà avui a dos tipus de queixes –l’ordre de prioritat podria variar, segons el cas– per part dels representants autonòmics, entre ells el conseller de Benestar Social i Família de la Generalitat, Josep Lluís Cleries: la invasió competencial i la pressió que el Govern central planteja sobre l’usuari en la reforma de la llei de la dependència.
El Govern català, que està mosquejat amb la norma des que el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero la va encunyar, i que en vol aprovar una de pròpia, insisteix que el fet que les comunitats autònomes comptin amb la competència exclusiva en política social col·lisiona amb el fet que l’Executiu central li dicti canvis en detall sobre l’aplicació de la llei. El Govern de l’Estat només hi hauria d’intervenir per fixar-hi principis generals, subratlla l’Administració catalana. Euskadi ja s’ha queixat també en aquest sentit: la Diputació Foral de Biscaia va protestar ahir.
La segona queixa, la de la pressió a l’usuari, se centra, en el cas català, a criticar que es vulgui computar la primera vivenda per determinar si algú pot rebre l’ajuda o no. La Generalitat, que està a favor de vincular el que es paga amb el patrimoni, però descomptant la vivenda habitual, també considera que el Govern dóna per bons costos, per exemple de residències, que no són realistes, perquè són inferiors als de Catalunya. És de preveure que Andalusia, el gran feu del PSOE, presenti una oposició rotunda als plans governamentals.

NOU TEXT / Fonts de la Generalitat van explicar ahir que el Govern central li va remetre al matí un nou esborrany de la reforma amb alguns matisos respecte del document que els va enviar la setmana passada, però van lamentar el poc temps disponible per estudiar els canvis.