La segona més poderosa

Hannelore Kraft és la segona dona més poderosa d’Alemanya, per darrere de la cancellera Angela Merkel. El 13 de maig, un mes abans de complir 51 anys, va aconseguir una victòria molt més contundent del que preveien els càlculs més optimistes del Partit Socialdemòcrata (SPD) en el land de Rin del Nord-Westfàlia, el més poblat del país, amb 18 milions d’habitants, i un dels més pròspers.
La victòria de Kraft va tenir conseqüències immediates al Govern de Merkel, ja que el candidat que havia presentat el partit de la cancellera (CDU) era el ministre de Medi Ambient del Govern federal, Norbert Rötgen, una aposta personal de Merkel i amb un prometedor futur en les files conservadores. El dilluns següent al desastre electoral, la cap del Govern alemany va defensar Rötgen i el va confirmar en el seu lloc al capdavant de Medi Ambient, amb somriures i encaixades de mans. No obstant, hores després el va citar a la cancelleria i el va destituir, poc abans de celebrar la seva primera trobada amb el recentment elegit president de França, François Hollande.
El prometedor futur de Rötgen s’havia acabat sobtadament. En canvi, la culpable del seu final, Hannelore Kraft, iniciava un ascens i un debat en el si de l’SPD sobre qui ha de ser el o la rival de Merkel en les eleccions generals de la tardor de l’any que ve.
Pocs minuts després de saber que els primers sondejos li donaven un triomf més ampli que no s’esperava, Kraft va comparèixer davant els seus seguidors, acompanyada del seu marit, Udo, i del seu fill, Jan. Els militants l’aclamaven, «Hannelore, cancellera», però ella insistia que la seva feina és a Düsseldorf, capital del land que governa en coalició amb Els Verds.
Molts la veuen ja com la futura candidata de l’SPD a la cancelleria i la consideren la rival més perillosa per a Merkel. Nascuda a Mülheim, a la vora del Rhur, de família humil, se la considera pròxima, una dona del poble. Viu amb el seu marit, el seu fill, la seva mare i el seu gos en un xalet adossat del barri on va néixer. El seu pare, conductor de tramvies ja traspassat, li va inculcar l’afició pel futbol, que no ha abandonat. Acostuma a assistir als partits del seu equip, el Borussia Mönchengladbach, amb la típica bufanda verd-i-negra que distingeix els seus seguidors.
El setmanari Der Spiegel va publicar la setmana passada una enquesta segons la qual Kraft és més valorada que els tres teòrics candidats de l’SPD: els membres de l’anomenada troica formada pel portaveu parlamentari, Frank-Walter Stenmeier; el president del partit, Sigmar Gabriel, i l’exministre d’Hisenda Peer Steinbruck. Segons l’enquesta, només el president de la República, Joachim Gauck, i Merkel van per davant de Kraft.

Indefinició

L’SPD té previst designar la persona que disputarà la cancelleria a Merkel el gener del 2013, després de les eleccions del land de la Baixa Saxònia. Aquesta indefinició no ajuda a l’avanç socialdemòcrata, que segons la majoria de sondejos segueix ancorat en el 31% o el 32% dels vots, entre 4 i 5 punts de distància de la CDU.
Mentre decideix el nom del seu candidat, l’SPD es consola amb la recuperació de la supremacia en nombre d’afiliats, segons dades publicades ahir pel diari bavarès Süddeutsche Zeitung. La diferència –275 militants més– és insignificant, comparada amb la superioritat de suports amb què històricament ha comptat l’SPD respecte als cristianodemòcrates. Un any després de la reunificació alemanya, el 1990, l’SPD superava en més de 150.000 militants el partit que ara lidera Angela Merkel.