La decepció dels inversors amb el BCE enfonsa els mercats

Els inversors, com bé assenyalava ahir el president del Banc Central Europeu, prenen decisions sobre els seus diners segons les seves expectatives de beneficis i pèrdues futures. Per això resulta tan nociu generar-los unes perspectives i després defraudar-les, que és precisament el que ahir va fer la institució regida per Mario Draghi. El mercat va viure una autèntica jornada negra, enfonsat en la decepció que li va provocar la falta de mesures contundents del BCE per rebaixar el temor respecte a Espanya i Itàlia.
L’Ibex 35 –l’índex que reuneix les empreses amb el volum més gran de compravenda d’accions d’entre les grans companyies espanyoles– va tornar a funcionar de termòmetre i es va enfonsar el 5,16%, fins als 6.373,4 punts, en la segona pitjor caiguda de l’any. I la prima de risc –diferència entre la rendibilitat del bo del Tresor espanyol a 10 anys i l’alemany de referència en les transaccions entre inversors privats, indicador del risc de fallida d’un país als ulls del mercat– es va disparar fins als 593 punts bàsics, des dels 536 de l’obertura, amb l’interès dels títols al 7,17% (un altre cop per sobre del 7% després de cinc sessions). És a dir, que torna a estar en un nivell que, si es manté en el temps, impedirà que l’Estat es financi en el mercat i l’empenyeria a sol·licitar el rescat europeu.

OBERTURA POSITIVA / Malgrat els presagis negres que es llançaven els últims dies des d’Alemanya i que es van confirmar quan Draghi va començar a parlar, els inversors van iniciar la jornada d’ahir amb ànims compradors positius. El resultat acceptable de la subhasta del Tresor espanyol (va col·locar més deute del previst gràcies a la bona demanda, si bé va haver d’elevar l’interès dels títols respecte a les últimes col·locacions similars) es va sumar a les seves esperances respecte a la reunió del BCE i va afavorir una obertura alcista. Abans que el president del banc central comparegués davant la premsa, l’Ibex 35 pujava prop d’un 2% i la prima de risc baixava per sota dels 520 punts bàsics.
Les seves declaracions van provocar la debacle, si bé la borsa espanyola va fer després un tímid intent de disminuir pèrdues. Però l’ambigua compareixença del president espanyol, Mariano Rajoy, i el seu homòleg italià, Mario Monti, va donar l’estocada al mercat i va tornar a causar l’enfonsament de l’Ibex. Als inversors no els va agradar que els dos líders no concretessin si pensen demanar al fons de rescat europeu que compri deute espanyol i italià per reduir les seves primes de risc i afavorir el finançament dels dos països, condició que els havia imposat Draghi perquè el BCE actuï a favor seu.

DETERIORAMENT DISPAR / Espanya va ser la gran damnificada per la tebior del BCE, però no l’única. La prima de risc italiana també va pujar amb força, des dels 456 punts bàsics fins als 510. Als països rescatats i els del nucli de l’eurozona, en canvi, l’impacte va ser molt limitat, amb pujades inferiors a 15 punts bàsics a Portugal (fins als 980), Irlanda (698), Bèlgica (135), França (83), Àustria (64), Holanda (30) i Finlàndia (10). El grec fins i tot va baixar 23 punts bàsics, fins als 2.457.
La rendibilitat del bo alemany, referència per a totes les primes de risc, va baixar de l’1,37% a l’1,23%, i va abaratir el finançament del país. Pel que fa als principals selectius borsaris europeus, l’italià va perdre el 4,64%, l’alemany va caure el 2,14%, el francès va retrocedir el 2,68% i el britànic es va deixar el 0,78% del seu valor. L’euro també se’n va ressentir i va patir una caiguda del 0,65%, fins a canviar-se per 1,21 dòlars.
Com és habitual a l’estiu, el volum de negociació amb els títols de l’Ibex 35 va ser baix, de 1.750 milions d’euros, i això facilita que amb una inversió menor de l’habitual els especuladors puguin provocar grans caigudes de les accions. La banca ha estat el sector més afectat: el Popular va caure el 7,91%; el Sabadell, el 7,53%; el Santander, el 6,69%; CaixaBank, el 6,51%; el BBVA, el 6,42% i el Bankinter, el 5,49%.