Les raons de Draghi

S’esperava que Mario Draghi, president del Banc Central Europeu (BCE), concretés amb fets les seves promeses d’accions suficients per salvar l’euro, però al final es va limitar a fer nous anuncis, aquesta vegada amb el suport de tota la direcció del banc, i a traslladar la primera responsabilitat de la possible sortida de la crisi del deute als governs europeus.
«El BCE podria considerar l’a-dopció de mesures extraordinàries» , segons la terminologia Dra-ghi, en la roda de premsa posterior al consell de govern de la institució. I, en lloc d’enumerar-les, es va limitar a avançar que les pròximes setmanes dissenyarà «les modalitats apropiades per a aquestes mesures» . L’única que va anunciar és el manteniment dels tipus d’interès en el 0,75%.
En l’àmbit dels futuribles, Dra-ghi va anunciar que el consell de govern del banc podria tornar a comprar deute en el mercat secundari. Però amb la prèvia que abans és necessari que els governs sol·licitin l’ajuda del Fons Europeu d’Estabilitat (FEEF) –actiu des de l’any 2010 fins que entri en vigor el permanent.
És a dir, que els països més necessitats, com Itàlia i Espanya, haurien de fer una petició formal al fons de rescat, «amb condicionalitat estricta i eficaç en consonància amb les directrius establertes» . Una possibilitat que Rajoy es nega a considerar. «La política monetària no serà suficient si no va acompanyada d’accions dels governs.Per això, la condicionalitat és essencial» , va reiterar Draghi.
El dirigent del BCE va valorar les reformes portades a terme pels governs dels països amb dificultats, però en va demanar més: «Els responsables polítics de la zona euro han de seguir endavant amb la consolidació fiscal, les reformes estructurals i la construcció de les institucions europees amb gran determinació».
Draghi va negar que es pogués atorgar llicència bancària als fons de rescat, tal com s’havia especulat els últims dies, i va manifestar la seva estranyesa pel debat sorgit ja que, segons va dir, un informe del BCE publicat al febrer ja rebutjava aquesta possibilitat.
Va insistir que «l’euro és irreversible» , i va concretar: «No es pot tornar a les monedes nacionals com la lira o la dracma».
En el que va sonar com un missatge per al president del Bun-desbank, Jens Weidmann, va afirmar contundent que «el BCE segueix sent el guardià de l’estabilitat de preus», i va reivindicar la «independència» del banc. Aquesta va ser precisament l’exigència que Weidmann li va fer a Draghi dimecres, quan va sorgir el debat sobre la llicència bancària al FEEF.
La compareixença de Draghi va estar marcada pel compromís d’acció a favor de l’euro que va pronunciar dijous passat a Londres i que va reduir la pressió dels mercats, va fer pujar les borses i va aconseguir declaracions de Merkel, Monti i Hollande de suport a l’euro.
Davant les preguntes dels periodistes, el president del BCE va afirmar que estava satisfet de les manifestacions de Londres i fins i tot li va preguntar a un periodista si realment s’havia llegit aquell discurs. «Tothom llegeix el que vol» , va comentar, quan va negar haver anunciat que adoptaria mesures concretes que poguessin haver generat tantes expectatives.
A més a més, va recordar que les seves frases [ «El BCE està disposat a fer tot el que calgui per preservar l’euro. I creguin-me, serà suficient» ] van estar precedides de la condició «dins del nostre mandat» , un matís que ahir va considerar important. Encara que es va oblidar de citar la pressió d’Alemanya durant tota la setmana per frenar accions més contundents.