EFECTES DE LA CRISI SOBRE L’ACTIVITAT EMPRESARIAL
Abocats a la fallida
Els concursos de creditorsa Espanya es disparen fins al rècord de 2.272 casos
Ni tan sols quan va esclatar la bombolla immobiliària s’havia vist un panorama més difícil per a l’activitat empresarial a Espanya que el que es dóna aquest any. Entre l’abril i el juny, hi va haver més empreses abocades al concurs de creditors (antiga suspensió de pagaments) que cap altre trimestre anterior, segons les dades publicades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). I el que és pitjor, res sembla indicar que la tendència millori, adverteixen els experts consultats per aquest diari.
El segon trimestre del 2012 hi havia 2.272 insolvències, entre empreses i famílies, un 28,6% més que un any abans. Catalunya es mantenia com la comunitat autònoma amb més casos, 478, un 21% del total. Aquest fet s’explica per les característiques del teixit empresarial català, amb una gran densitat de petites i mitjanes empreses (pimes), les més castigades per la crisi. Segueixen Catalunya en aquest rànquing el País Valencià (365 concursos), Madrid (268) i Andalusia (263).
La pressió no afluixa sobre el sector del totxo. Constructores i promotores immobiliàries suposaven gairebé el 31% de totes les empreses concursades, molt per davant d’altres sectors com la indústria o el comerç. «Les poques empreses immobiliàries que van resistir fa un any i mig la primera onada de la crisi gràcies a un refinançament del deute, ara estan caient», explica Víctor Mercedes, soci de concursal del despatx d’advocats Baker & McKenzie. A més de la crisi, un dels principals motius és que els bancs, que són els grans creditors, estan ara en un marc regulador més estricte, de manera que són menys flexibles. «Hi ha casos d’empreses que amb una mica de finançament serien viables, però els bancs no presten diners», afirma Fernando García, soci director de l’àrea concursal d’AGM Abogados.
Cap indici assenyala que a la tardor pugui canviar la situació. «Mantindrem els mateixos percentatges d’increment tot l’any», opina Mercedes. «És alarmant», adverteix García, perquè no tan sols cada dia entren més concursos, sinó que la majoria va a liquidació (tan sols en l’1,3% dels casos hi ha proposta de conveni per salvar l’empresa).
Els últims mesos, hi ha hagut empreses que han tancat (Spanair), però altres han sortit de concurs gràcies a negociar un pla de viabilitat amb els creditors, que sol incloure una quitació (Filmax, Sacresa). Una altra solució és la venda a tercers de la unitat productiva, com va passar amb Cacaolat (en mans de Damm i Cobega) i Cubigel –la seva fàbrica de compressors per a neveres la va comprar una empresa xinesa.
També els particulars es poden acollir a concurs. Segons l’INE, hi ha 246 famílies insolvents a Espanya, un 12% menys que fa un any. Però el descens no és perquè l’economia domèstica hagi millorat, diu García, sinó que les persones, en contra del que pensaven, s’han adonat que anar a concurs no els lliura de pagar la hipoteca.
