La vida a 37,8º

Ahir, el primer dia de l’onada de calor sahariana, Seròs (Segrià) no va ser la localitat catalana on va fer més calor –com passa sovint cada estiu–, però hi va ser a la vora: 37,8°, el segon termòmetre més alt del Segrià però encara lluny del poble que ahir va aconseguir el títol més calorós: Sant Romà d’Abella (Pallars Jussà), on es va arribar als 39,8°.
Als habitants de Seròs, la calor no els acovardeix, estan acostumats a conviure-hi. Poble agrícola, dedicat en gran part al cultiu de fruita dolça, es troba en plena campanya de recol·lecció. A les dotze del migdia, quan comença a intensificar-se la calor, els treballadors acaben la seva tasca i no la reprenen fins a les quatre de la tarda. Aquestes hores s’aprofiten per descarregar la fruita a les cooperatives. El trànsit de tractors i furgonetes no para.

La campanya de fruita

«Aturant l’activitat evitem les hores més de calor, però el clima no ens pot aturar», assegura Manel Pontí, un pagès del veí Massalcoreig que té finques a Seròs. És a la finca del Manel on treballa Sinan Ismaílov, un temporer búlgar que recull paraguaians d’un arbre. «Fa molta calor, però ja hi estem acostumats, fa sis anys que venim aquí per a la campanya de la fruita», explica Sinan, que aquest any ha vingut des de Bulgària amb la seva dona i un altre matrimoni. «Bevem molta aigua, almenys cinc litres diaris per combatre la calor», diu el temporer. Aquesta és la clau: beure per no deshidratar-se, ja que la calor endureix encara més unes tasques que ja són àrdues per elles mateixes, que es comencen cada dia a les set del matí. Fa uns dies, la jornada començava més aviat, a dos quarts de set.
Manel Pontí és l’empresari agrícola que contracta Sinan. «Als agricultors no ens frena ni el fred ni la calor», afirma. «L’únic que podem fer per combatre-la és evitar les hores de sol més fortes, de dotze del migdia a quatre de la tarda, i hidratar-nos al màxim. Convivim amb el clima» , afegeix i recorda que malgrat dies com ahir és preferible treballar amb calor que a l’hivern, quan el fred és intens i les boires a penes deixen veure el que hi ha al davant. Aquest any està satisfet perquè la campanya de fruita anirà bé: ha estat dels pocs als quals no han afectat cap de les tres pedregades que han castigat la demarcació de Lleida aquest estiu.
No gaire lluny d’aquí, al recinte de les piscines de Seròs, els 37,8° es viuen de manera molt diferent. Estan concorregudes, sobretot de nens petits, que s’enfronten a la intensa calor amb una opció segura: un cabussó. Genís Puigvert, encarregat de la taquilla de les piscines, assegura que el costum entre els que no han de treballar és refrescar-se al matí, anar a dinar a casa i tornar a la tarda. «Òbviament la calor fa que pugi una mica més la venda d’entrades», assegura el Genís, que treballa en un dels millors llocs per passar l’estiu a Seròs.

Campaments d’estiu

Al costat de l’aigua només alguns valents s’atreveixen a prendre el sol. Noemí Vela, com la gran majoria, ha estès les tovalloles a l’ombra. Ella i la seva família són d’Abrera (Baix Llobregat), però estiuegen a Seròs perquè tenen parents al municipi. La Noemí no té dubtes: és a la piscina on es passa millor el temps. El mateix opinen els nens i els monitors de campaments del municipi. Ahir va tocar activitat a la piscina: a 37,8°, als nens estar a l’aula se’ls fa insuportable.