Com l’esposa de Mao

El cas de Gu Kailai torna a la memòria col·lectiva xinesa Jiang Qing, l’última esposa de Mao. No es recorda un judici amb més rellevància política des del processament el 1980 de la Banda dels Quatre, liderada per Jiang, pels abusos de la Revolució Cultural (1966-1976). El protagonisme d’una dona hi afegeix paral·lelismes.
Aquella dècada encara es recorda a la Xina com una època de desastres que va portar el país a la vora del desballestament. El seu objectiu oficial va ser reverdir les essències revolucionàries. En realitat, Mao necessitava purgar els rivals polítics que li criticaven la seva anterior campanya del Gran Salt Endavant, que va provocar desenes de milions de morts per fam. Els guàrdies rojos, adolescents en molts casos, van sembrar impunement el terror. Milions de xinesos van ser castigats, enviats a camps de reeducació o desplaçats a zones rurals. La mort de Mao el 1976 va desencadenar una guerra entre reformistes i tradicionalistes de la qual va emergir guanyador Deng Xiaoping, l’arquitecte de la Xina actual. Quan la Banda dels Quatre (Zhang Chunqiao, Yao Wenyuan i Wang Hongwen, a més de Jiang) va ser detinguda, la gent va sortir al carrer a celebrar-ho. El judici es va celebrar el 1980 i Deng va ordenar que es televisés perquè el país comprengués que no hi havia marxa enrere.
Els xinesos van veure una Jiang desafiadora, tossuda i orgullosa, als antípodes de la tradició confuciana. Gu Kailai, semblantment brillant, ha mantingut una actitud pacífica i col·laboradora, segons fonts del tribunal. Els quatre van ser acusats de delictes contrarevolucionaris, d’usurpar el poder i el lideratge del partit, així com de la persecució de 750.000 persones i la mort de 34.375. Wang i Yao van ser sentenciats a 20 anys de presó després d’admetre els seus delictes, mentre que Jiang i Zhang van ser condemnats a mort per negar-los, encara que la pena va ser commutada després a cadena perpètua. En el judici va pronunciar la seva famosa frase: «Jo només era el gos de Mao, mossegava a qui Mao em deia». El 1991, als seus 77 anys, es va suïcidar penjant-se a l’hospital.
La història oficial xinesa responsabilitza de la Revolució Cultural la Banda dels Quatre i exonera Mao, a qui se li haurien ocultat els patiments del poble.