Agost o el preludi de la tempesta

El mes d’agost, amb la seva singular falta d’activitat en els mercats, el poc volum i l’escassetat de notícies transcendents ens han deixat una tranquil·litzadora pujada de l’Ibex 35. La borsa espanyola ha arribat als 7.600 punts (recordem als que no tenen memòria que el 17 d’agost del 2007 estàvem a 13.822 punts) i la prima de risc ha baixat (el 2007 estava a 12 punts bàsics) per sota dels 500 punts bàsics.
No perquè als alemanys els vagi pitjor aquesta setmana, sinó perquè als pocs inversors que mouen el mercat a l’agost els sembla que el bo espanyol, tant a curt termini (dos o tres anys) com a llarg termini (10 anys), és ara més segur perquè hi haurà rescat i, a més, ofereix una bona rendibilitat (¡altíssima!). La ciència que regeix els mercats no és científica i, per tant, no és lògica. En són una prova les singulars pujades de Bankia (sense que ningú sàpiga què resultarà de la reformulació dels seus estats comptables ni quina serà la dimensió real del seu forat) o Banco de Valencia. Com que els que perden sempre són els mateixos, els accionistes minoritaris, jo recomanaria una mica de calma i tranquil·litat estiuenca. Sobretot, que no inverteixin animats per pujades de valors que no entenen. Encara que altres ho facin. El risc és per a uns quants.
El més important és tenir en compte que les notícies que han fet pujar els mercats, majoritàriament, encara són incertes. No sabem si Brussel·les injectarà un avançament del rescat de la banca durant aquest mes o si haurem d’esperar a l’octubre. Tampoc queda clar què passarà amb el deute sobirà dels països en crisi, com Espanya i Itàlia. El president del Banc Central Europeu (BCE) ha ensenyat la poteta, però ningú coneix el detall de les mesures que pensa portar a terme.
Una part de l’eufòria borsària descansa en el fet que Espanya acabarà demanant un rescat a Brussel·les, perquè compri deute sobirà, la prima de risc baixi i el finançament comenci a fluir. El fantasma del rescat, que abans disparava la prima de risc, ara la pacifica. Però encara no és cap notícia, sinó una expectativa, encara en fase d’estudi pel Govern. I farà falta veure què demanarà Europa a canvi. ¿Més ajustos?
El setembre serà un mes molt mogut. Els bancs tenen un travessia duríssima al davant i durant els pròxims mesos elevaran la morositat que han contingut durant aquests anys, precisament per evitar el rescat que els ha acabat caient a sobre, com una llosa.
El tic-tac del compliment del dèficit avança imparable i a només quatre mesos perquè s’acabi l’any ja hi ha qui diu que aquest any ja està perdut. Haurem d’esperar al 2013 per a les bones notícies. El que dèiem. Calma i tranquil·litat.