INFORMÀTICA PER MILLORAR LA COMPRENSIÓ LECTORA

La doctoranda de la UPF Luz Rello (esquerra) i la dissenyadora gràfica Azuki Gorriz ensenyen el joc ‘Dyseggxia’. (ELISENDA PONS)
 

Internet, amiga dels dislèxics

Experts de la UPF volen facilitar la lectura a la xarxa a qui té dificultat

Una doctoranda llança una aplicació que converteix els exercicis en jocs

MICHELE CATANZARO
BARCELONA
 
Luz Rello recorda amb malestar els «avorridíssims» exercicis que la van acompanyar durant anys, de petita, des que es va manifestar la seva dislèxia, una condició que afecta la comprensió lectora de més del 10% de la població, segons algunes estimacions. «Quan veia una taca de text sentia que era massa per a mi –recorda– i suspenia en llengua i literatura. La dislèxia no era gaire coneguda».
Ara, aquesta doctoranda de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), de 27 anys, s’ha convertit en una experta en això que se li donava tan malament: la llengua. En concret, en l’aplicació de l’enginyeria informàtica a la lingüística. Fa tres setmanes, va llançar a internet Dyseggxia , una aplicació per a dispositius mòbils que converteix aquells exercicis en un joc. Arrossegant els dits per la pantalla del dispositiu, els usuaris ordenen lletres, separen paraules enganxades o escullen entre diferents terminacions.

PROJECTE PERSONAL / Dyseggxia és un projecte personal que Rello ha portat a terme, «els caps de setmana», amb les seves amigues Clara Bayarri, estudiant d’informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya, i Azuki Gorriz, dissenyadora gràfica. Per aconseguir-ho s’ha basat en l’anàlisi dels errors típics de la persones amb dislèxia. Aquesta condició, d’origen genètic, afecta el mòdul del cervell que relaciona les lletres amb els sons, i produeix dificultat en la lectura. No obstant, els afectats poden desenvolupar estratègies per compensar-la.
El treball «d’entre setmana» de Rello (el projecte DysWebxia ) pretén ser un pas endavant cap a una internet més amigable per als dislèxics. «Internet hauria de ser accessible per a tothom, però a vegades no ho és per als col·lectius diferents de la majoria», explica Ricardo Baeza-Yates, investigador ICREA de la UPF i codirector del treball de Rello, amb Horacio Saggion, també de la UPF. «Tot i així, la xarxa té un gran avantatge: mentre que en un text en paper no es pot canviar res, en un d’electrònic ¡es pot canviar tot!», destaca Baeza.
Amb aquesta idea al cap, Rello pretén desenvolupar uns programes per a ordinadors o dispositius portàtils que permetin, amb un toc al teclat o la pantalla, transformar un text en una cosa molt més abordable per als dislèxics: no tan sols canviar la maquetació i destacar paraules en negreta o en color, sinó fins i tot substituir paraules per sinònims més comprensibles, parafrasejar parts del text o convertir-lo en un esquema, tot això automàticament.
Un primer prototip d’aquest sistema, basat en els estudis del grup, ja es fa servir en els llibres electrònics d’una empresa índia. «Hi ha alguns programes d’aquest tipus, però només en anglès», explica Rello. En castellà hi ha sistemes per canviar l’aparença del text, però la novetat que aporta la recerca són els canvis en el contingut.
Les aplicacions que Rello està desenvolupant es fonamenten en els experiments que va portar a terme fa un any i mig amb 23 persones dislèxiques d’entre 13 i 35 anys, més un grup de control sense aquesta condició. Rello els va posar davant una pantalla amb un dispositiu que seguia el moviment de la seva pupil·la al llegir uns textos.

TEMPS DE LECTURA / «Els dislèxics van trigar de mitjana entre un 7% i un 14% més a llegir el mateix text que els altres», explica Rello. «Al final de l’experiment, l’ordinador ensenyava unes taques a sobre de les àrees del text en què els ulls s’havien aturat: jo tenia uns punts grossos a les paraules més rares», explica Marc Gerona, un estudiant de 18 anys amb dislèxia que va participar en l’experiment.
El Marc és un dels primers estudiants que van cursar la selectivitat adaptada per a persones dislèxiques, i un dels promotors de Creix, un centre que s’acaba d’obrir a Barcelona i pretén proporcionar una atenció integral als dislèxics.
L’experiment seguia amb la introducció en el mateix text de paraules destacades, esquemes i paràfrasis, o amb la substitució dels termes estranys (per exemple, pristí ) pels seus sinònims més freqüents ( net ). Amb aquestes estratègies, la diferència es reduïa.
El projecte DysWebxia pretén utilitzar la gran reserva de textos present a internet i un conjunt d’altres sistemes per dur a terme aquestes modificacions del text de manera automàtica, però coherent. «No serà perfecte, però crec que pot millorar moltíssim l’experiència de la lectura», sentencia Rello.

Una de les pantalles del joc ‘DyseggxiaSSRq, per a nens dislèxics. (LUZ RELLO)