FUTUR NOU RECURS PER A PROTECCIÓ CIVIL
Estrena. El minihelicòpter de rescat, a les proves de Copons. (JOSEP GARCIA)
El petit salvador
Un innovador minihelicòpter de rescat per a la recerca de desapareguts, desenvolupat a Castelldefels, fa vols de prova
EDWIN WINKELS
COPONS
COPONS
És molt més petit que un Black Hawk, un Chinook o un Apache. I no és perillós o agressiu com altres minihelicòpters no tripulats, sovint armats, que es fan servir en missions secretes, guerres o, per exemple, per localitzar pirates a l’Índic. Encara que aquesta última versió és potser la que més s’acosta a l’helicòpter del projecte Close-Search (Recerca Pròxima), del qual en un futur Protecció Civil de Catalunya espera beneficiar-se.
Desenes de persones es reunien dies enrere en un camp de Copons (Anoia) per veure de prop l’evolució d’un projecte europeu amb base a Castelldefels, a l’Institut de Geomàtica. Des d’allà s’ha coordinat la creació i l’aplicació dels instruments d’aquest helicòpter de rescat: una càmera òptica, una altra de tèrmica i un programa de navegació específica. Tot això per localitzar amb gran precisió persones perdudes o desaparegudes, tant al bosc i a la muntanya com al mar.
També de nit
«Serà útil en qualsevol operació de recerca o rescat, sobretot en zones de difícil accés i de nit
–explica Rosa Mata, responsable del departament de Logística de Protecció Civil– . No substituirà els altres mètodes de recerca, però pot ser una important ajuda afegida».
El petit helicòpter, que amb prou feines fa tres metres de llarg, serà portat per carretera a la zona on es produeixi una desaparició o, pitjor, un desastre. Se li pot programar un rastreig en zig-zag o teledirigir-lo, i el seu pilot a distància es guia per les imatges de la càmera òptica. En una altra pantalla, també al camió de comandament avançat de Protecció Civil, ressaltaran en color blanc els objectes que desprenen més calor que el seu entorn, cosa que pot indicar la presència d’una persona o un animal.
«L’helicòpter volarà a una altura d’entre 50 i 150 metres. Per disposar de mapes de tots els desnivells, sobretot a la muntanya, hem tingut l’ajuda de l’Institut Cartogràfic de Catalunya», explica Ismael Colomina, director de l’Institut de Geomàtica, que destaca que podrà volar de nit i a l’altre vessant d’una muntanya, fora de la vista de l’estació base, sense perdre la connexió.
El giny, desenvolupat per l’Asociación de la Industria Navarra (AIN), es guiarà pel sistema de navegació EGNOS, més detallat i precís que el GPS i que en el futur es recolzarà en el sistema europeu de satèl·lits Galileu. I és Europa la que, a través de l’agència GNSS, finança el 75% del cost (500.000 euros) del projecte. Per això hi eren presents enviats de Brussel·les per valorar els avanços i la utilitat de la inversió.
Però la representació més nombrosa era de Protecció Civil, usuari final i per això amb dret a suggeriments o fins i tot exigències. Així, ja es va demanar més nitidesa i precisió en les imatges per poder realment trobar des d’aquelles altures una persona desapareguda.
Desenes de persones es reunien dies enrere en un camp de Copons (Anoia) per veure de prop l’evolució d’un projecte europeu amb base a Castelldefels, a l’Institut de Geomàtica. Des d’allà s’ha coordinat la creació i l’aplicació dels instruments d’aquest helicòpter de rescat: una càmera òptica, una altra de tèrmica i un programa de navegació específica. Tot això per localitzar amb gran precisió persones perdudes o desaparegudes, tant al bosc i a la muntanya com al mar.
També de nit
«Serà útil en qualsevol operació de recerca o rescat, sobretot en zones de difícil accés i de nit
–explica Rosa Mata, responsable del departament de Logística de Protecció Civil– . No substituirà els altres mètodes de recerca, però pot ser una important ajuda afegida».
El petit helicòpter, que amb prou feines fa tres metres de llarg, serà portat per carretera a la zona on es produeixi una desaparició o, pitjor, un desastre. Se li pot programar un rastreig en zig-zag o teledirigir-lo, i el seu pilot a distància es guia per les imatges de la càmera òptica. En una altra pantalla, també al camió de comandament avançat de Protecció Civil, ressaltaran en color blanc els objectes que desprenen més calor que el seu entorn, cosa que pot indicar la presència d’una persona o un animal.
«L’helicòpter volarà a una altura d’entre 50 i 150 metres. Per disposar de mapes de tots els desnivells, sobretot a la muntanya, hem tingut l’ajuda de l’Institut Cartogràfic de Catalunya», explica Ismael Colomina, director de l’Institut de Geomàtica, que destaca que podrà volar de nit i a l’altre vessant d’una muntanya, fora de la vista de l’estació base, sense perdre la connexió.
El giny, desenvolupat per l’Asociación de la Industria Navarra (AIN), es guiarà pel sistema de navegació EGNOS, més detallat i precís que el GPS i que en el futur es recolzarà en el sistema europeu de satèl·lits Galileu. I és Europa la que, a través de l’agència GNSS, finança el 75% del cost (500.000 euros) del projecte. Per això hi eren presents enviats de Brussel·les per valorar els avanços i la utilitat de la inversió.
Però la representació més nombrosa era de Protecció Civil, usuari final i per això amb dret a suggeriments o fins i tot exigències. Així, ja es va demanar més nitidesa i precisió en les imatges per poder realment trobar des d’aquelles altures una persona desapareguda.
